Una de les primeres referències d’aquest castell data de l’any 1030, on surt esmentat que el castell de Fontanet confronta per la banda d’occident amb el castell de l’Aguda.
L’any 1085, Ecard Miró llegà el castell de l’Aguda entre d’altres al seu fill Bernat i les rendes eclesiàstiques al seu fill Pere.
L’any 1100, el vescomte Guerau Ponç de Cabrera, nét d’Arnau Mir de Tost, donà a la canonja de Solsona, l’església de l’Aguda, junt amb d’altres, amb els delmes, primícies i obligacions.
L’any 1190, el bisbe d’Urgell va consagrar l’església de Sant salvador de l’Aguda amb l’assistència de Ponç de Cervera i la seva dona Marquesa, senyors de l’Aguda i Torà.
L’any 1196, el castell de Vallferosa limitava amb l’Aguda, aquell mateix any Ramon d’Òdena testà en favor del seu fill Ramon on li deixava el castell de l’Aguda.
L’any 1227, Ponç de Cervera, senyor d’aquest castell i de la vila de Torà, concedí en aquests llocs el comprar, vendre, importar i exportar a lliure voluntat.
L’any 1294, P. De Cervera era senyor de l’Aguda i Torà.
L’any 1306, n’era senyor el vescomte Hug de Cardona.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 9 focs.
L’any 1831, l’Aguda comptava amb 76 ànimes i estava dins de la jurisdicció del duc de Cardona.