Enderrocat.
Hom pensa que aquest castell devia dependre del castell de l’Aguda, ja que tots dos indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i senyor.
La primera referència documental d’aquest castell ve relacionada amb una sèrie de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla davant d’aquest castell amb Abd al-Malik, possiblement l’any 1006.
L’any 1141, en un testament de Ramon Gilabert i la seva dona Bonadona, que devien ésser els castlans majors, el llegaven al seu fill Guillem, amb el seu castlà Guillem de Torà, que el devia tenir per ell.
L’any 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera llegà en el seu testament l’honor de diversos castells i llocs, entre ells el de Torà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’any 1179, Gombau de Ribelles i la seva dona Marquesa, filla de Ferrer de Cabrera, testaren en favor de la seva filla Marquesa el castell de l’Aguda i de Torà, sempre que no morís sense fills; llavors passaria al seu germà Ramon de Ribelles.
L’any 1190, el bisbe d’Urgell va consagrar l’església de Sant salvador de l’Aguda amb l’assistència de Ponç de Cervera i la seva dona Marquesa, senyors de l’Aguda i Torà.
L’any 1227, Ponç de Cervera, senyor d’aquest castell i de la vila de Torà.
L’any 1294, P. De Cervera era senyor de l’Aguda i Torà.
Vers el 1301 el vescomte Hug de Cardona comprà la jurisdicció dels llocs de l’Aguda, Torà i Vicfred, sota el govern d’aquesta família es fortificà la vila. Al segle XVI es quan va viure una època d’esplendor, s’edificà l’hospital amb una capella.
Al segle XVII, Torà consta com una batllia dintre els dominis dels ducs de Cardona, que el tingueren fins a l’extinció dels senyorius.