Castell de Portell

Vers l’any 1028, el primer senyor de Portell va ésser Bonfill, fill de Sanç i casat amb Amaltrud, filla dels vescomtes de Cardona; aquest matrimoni tingué tres fills,  l’any 1067 Amaltrud que ja era vídua confià aquest castell al seu fill Eriball. Aquest darrer, atorgà la castlania a “Reimundus filio Oruza femina”.
L’any 1076, surt esmentat “Portello” com un límit de les demarcacions parroquials d’Ivorra.
L’any 1083, Ramon Folc, vescomte de Cardona, va elegir a Eriball, senyor de Portell, com a marmessor seu.
L’any 1090 finà Amaltrud que llegà aquest castell al seu nét Sanç.
L’any 1091, n’era castlà Guillem Isarn, que havia estat marmessor d’Amaltrud, aquell mateix any Guillem assistí al setge de Balaguer.
L’any 1098, Guilla casada en segones núpcies amb Guillem Guitard, junt amb Carbonell, fill del primer matrimoni d’ella, cediren a Santa Maria de Solsona el castell de Portell, dins del seu terme es trobava el castell de “Mediano”.
L’any 1122, Arnau Pere, casat amb Ermessendis, eren els castlans d’aquest castell encomanaren a Berenguer Arnau, casat amb “Adalaids”, i llur fill Berenguer, els castells de Portell, Llobera i Madrona.
L’any 1123 n’era senyor Sanç de Llobera.
L’any 1150, el papa Eugeni III confirmà entre les possessions de l’Església de Solsona, l’església de “Portel”.
L’any 1152, Guillem de Ponts, casat amb Estefania, encomanaren els tres castells abans al•ludits a “Alberto de Lica”, casat amb Ermessendis i llur fill, Berenguer de Montlleó.
L’any 1190, Pere de Llobera, escollint sepultura i ingressant en l’església de Solsona, donà en lliure i franc alou, aquest castell a canvi de 1.000 sous barcelonesos i 200 sous jaquesos que el paborde solsonenc li donaria dels rèdits de l’alou.
L’any 1196, Ramon d’Òdena llegà els drets que tenia en aquest castell al seu fill Ramon; l’any següent Guillem de Ponts vengué per 500 sous i 20 morabatins al prepòsit de Solsona, la potestat del castell i de la vila de Portell, i els fills de Ramon d’Òdena i la muller d’aquest, Berenguera, que el tingueren pel prepòsit solsoní.
L’any 1197, Bernat de Portell testà, deixant el seu cos i la majoria dels seus béns a Santa Maria de Solsona.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 15 focs; en el de 1365-1370, 11, en el de 1381, 7; pertanyia al paborde de Solsona i es trobava dins de la vegueria de Cervera.