Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 1067. Posteriorment a aquesta data, pertanyia a Guillem Ramon, comte de Cerdanya i en una data compresa entre 1072 i 1095, Guerau Ponç li prestava jurament de fidelitat com a castlà d’aquest castell entre d’altres.
L’any 1179, Marquesa, muller de Gombau de Ribelles, llegava al seu fill Ramon de Ribelles els drets que tenia a “Zamenresana”.
L’any 1183, Berenguer d’Alta-riba llegava a la seva filla Berenguera els honors que tenia en aquest castell, el marmessor d’aquest testament n’era “Gerallus de Mendresana”, castlà de l’indret.
L’any 1196, Ramon de Torroja, casat amb Gaia de Cervera també tenia drets en “Menresana” i els cedia al seu fill Hug.
L’any 1319, Ramon de Malla el tenia en feu pel rei Jaume II; vuit anys més tard, el mateix rei donà al monestir de Santes Creus els drets i rèdits corresponents al senyoriu.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 33 focs, pertanyia a Bertran de Meçina (sembla ésser que aquesta família eren senyors d’aquest lloc des del 1247 quan compraren aquest lloc a Arnau i Bernat de Ribelles), i es trobava dins la vegueria de Cervera.
L’any 1379, Elionor de Messina i Destorrent, senyora de la Manresana, es casà amb Hug de Copons, fill de Berenguer de Copons, senyor del castell del Llor.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 16 focs i pertanyia a Bernat de Massina.
Quan esclatà la guerra contra Joan II, n’era senyor Hug de Copons i Calders, casat amb Beneta de Gualbes i de Casanova, prengué partit contra el monarca, això li va costar la confiscació dels seus béns; l’any 1479, el rei Fernando II va donar a Juan de Cardona, el Bastard, aquest lloc amb tot el seu terme. Sembla ésser que el Bastard, fill de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades, fou un capità en la guerra civil a favor del rei, va prendre tota mena de represàlies contra els amics del príncep de Viana.
El Bastard adquirí les jurisdiccions –civil i criminal, alta i baixa- i els imperis –mer i mixt-.
Posteriorment aquest castell tornà a la casa dels Copons.
L’any 1567 n’era senyor Joan Carles de Copons i de Copons.
Al segle XVII la jurisdicció civil pertany al Baró i la criminal al Rei.
L’any 1767, el rei Carles III d’Espanya concedí el títol de marquès de la Manresana a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels horts i senyor de la Manresana, casat amb Lluïsa de Despujol i Alemany-Descatllar, de la casa de Montclar.
L’any 1867 n’era senyor Ramon de Sarriera de Copons i de Pinós, comte de Solterra, marqués de Barberà i de la Manresana, casat en primeres núpcies amb Dolors de Larrard i, en segones núpcies, amb Soledat de Villalonga.