Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1064, quan Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda l’infeudaren a Ramon de Castellar.
L’any 1085, Galceran Miró i la seva muller Adelaida vengueren la meitat la meitat d’aquest castell a Guifré Bonfill i a la seva muller Ricarda, per 1.400 mancusos, l’altre senyor, Bernat Ricolf, el mateix any va fer una convinença amb els nous propietaris, per quedar-se l’altra meitat del castell per 400 mancusos.
En aquesta època limitava amb els límits de Montfalcó, la Tallada, Freixenet i Sant Domí.
L’any 1086, Guifré Bonfill retrovengué aquest castell a Bernat Ricolf, per 100 sous i 10 lliures de plata. El succeí el seu fill Ramon Guillem, que en el 1120, al trobar-se sense recursos, entrà en la germandat de Sant Vicenç de Cardona i a canvi, els hi cedia aquesta fortalesa.
L’any 1154, Guillem de la Guàrdia, casat amb Dolça, eren els castlans d’aquest castell, empenyoraren els drets que hi tenien per 50 morabatins a Arnau de Montserrat.
L’any 1215 n’era castlà Dalmau de Santdomí; l’any 1245, Berenguer de Santdomí vengué la castlania a Ramon de Vilanova, prebost de Cardona, per 300 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 4 focs i pertanyia al cambrer de Solsona