Castells Medievals

Entre els anys 1072 i 1095, Guerau Ponç prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya per diversos castells, entre ells el de “Vulvuga”, topònim que esdevé pel mateix temps “Uluga”.
L’any 1104, “Aluugia” limitava amb el castell de Malgrat.
L’any 1149, Ponç d’Oluja, cavaller, participà a la presa de Lleida.
L’any 1157, Ermessendis, filla de Berenguer d’Oluja i Eldiardis, es va casar amb Ferrer de Su, enviudà el 1199.
L’any 1188, “Gombaldi de Ulugia” signà en l’escriptura de conveni entre el rei Alfons “el Cast” i el vescomte de Castellbò.
Segons mossèn Corbella, els Oluges eren una de les famílies més il•lustres i nobles de Catalunya.
L’any 1196, “Gomballdus de Oluia” empenyorà al Temple diversos castells, entre aquests es troba el castell i la vila “de Oluia”.
En el període de 1250-1254, Ponç d’Oluja era comanador templer del palau del Vallès-Barcelona.
L’any 1280, quan morí la priora d’Alguaire, Gueraula de Guàrdia, la succeí Sibil•la d’Oluja, filla de Berenguer d’Oluja i de Sibil•la.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 20 focs, pertanyia a Ramon d’Oluja i constava a la vegueria de Cervera.
Al segle XIV hi ha menció de dues Oluges: “l’Oluja sobirana” pertany a Ramon d’Oluja i “l’Oluja jussana” que és de Pere d’Oluja i d l’abat de Santes Creus.
L’any 1372, el Consell de Cervera cancel•là el dret de veïnatge a Ramon d’Oluja, senyor d’Oluja.
L’any 1380, Ramon d’Oluja exercia el càrrec de governador de Menorca, nomenat pel rei Pere “el Cerimoniós”.
En el fogatjament de 1381 constava “Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas Creus, 12 fochs” i “Uluja subirana: del R. Duluge donzell, 11 fochs”.
A finals del segle XIV havien disputes entre els Sacirera i els Oluja; l’any 1397, el rei Martí intervení per què es signés una concòrdia.
L’any 1433, les Oluges s’incorporà al veïnat de Cervera.
Al segle XVII, les Olujes altes i baixes, la jurisdicció civil pertany al Baró i la criminal al Rei.
L’any 1831, pertanyia al baró de Rocafort.