Castells Medievals

Segurament el castell de Montfalcó va ésser bastit vers mitjan segle XI, quan Bernat, comte de Berga, repoblà tota aquesta zona, d’aquesta manera s’integrava a la marca del comtat de Cerdanya com la resta de castells veïns.
La primera referència documental data de l’any 1043, on Guillem i la seva muller Ingelberga lliuraren un alou que tenien per aprisió a les Oluges a Berenguer Hostèn i Biliarda, entre les afrontacions d’aquest alou surt esmentat el “termine de Monte Falconi”.
L’any 1079, n’era senyor del castell i la vila de Montfalcó Ramon Miró; l’any 1095 n’era Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà en nom de Guillem Ramon, comte de Cerdanya.
L’any 1135, Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pels castells de Madrona, Casserres i Montfalcó.
En un testament sacramental de 1157 de Berenguer Altés, jurat sobre l’altar de Sant Ot d’Agramunt, llegà al seu fill Ramon “ipso castro de Monte-falconis” i l’altra meitat a la seva filla Dolça.
L’any 1172, n’era senyor Ramon de Cervera que deixà al seu fill Guillem aquest castell entre altres, tanmateix s’especificava que si aquest moria sense descendència, totes les fortaleses que li havia llegat devien de passar a la seva filla Tambor; posteriorment, en un testament de 1189, Ramon de Cervera llegava aquest castell entre altres a la seva filla Marquesa, casada amb Guillem de Guàrdia.
Ramon de la Guàrdia també tenia drets en aquesta fortalesa, ja que l’any 1179 els llegava a la seva filla Berenguera.
L’any 1234, Guillem de Guàrdia llegà el castell de Montfalcó a Isabel de Torroja, casada amb Ramon Folc VIII de Cardona; d’aquesta manera aquest castell quedà integrat en el vescomtat i més tard al comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà; això es va mantindre fins a la desamortització dels senyorius.