Castell de Timor

Un dels principals repobladors de la Segarra va ésser Ramon de Timor, quan reconquerí el castell de Cervera, s’anomenà des d’aleshores Ramon de Cervera.
L’any 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor.
L’any 1132, n’era castlà o feudatari del terme Alaric, que el cedia al seu fill Ramon junt amb altres castells propers.
L’any 1133, Guillem Dalmau de Cervera llegà aquest castell al seu nét Guillem; aquest darrer, l’any 1173 el llegava al seu fill Guillem IV de Cervera.
L’any 1251, el rei Jaume permutà amb el senescal Guillem Ramon de Montcada i la seva muller Sibil•la de Cervera, el castell d’Albalat a canvi del domini i les rendes que tenien a Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs.
L’any 1276, el rei Jaume I que havia elegit sepultura en el monestir de Poblet, li atorgà els castells i viles de Copons, Timor, Montfalcó, Veciana i Pallerols.
L’any 1280, Pere de Timor-Queralt era el castlà en nom del rei.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 6 focs reials i es trobava dins la vegueria de Cervera.
L’any 1370, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els llocs de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 5 focs i pertanyia a Guerau de Queralt.
L’any 1420, el rei Alfons “el Magnànim” incorporà a la Corona els llocs de Sant Antolí, Timor, Gàver i Pallarols, prohibint-ne l’alienació i l’infeudament.
Al segle XVII, els llocs abans esmentats pertanyien al Comte d’Erill.
L’any 1716, Timor és anomenat com a terme de la ciutat de Cervera.