Presentació Segrià Alguaire Castell d'Alguaire

Castell d'Alguaire

L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Osca, organitzà una ràtzia per la frontera i s’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ells es trobava el d’Alguaire.
La conquesta per part del comte d’Urgell va ésser entre els anys 1147 i 1149.
L’any 1156, els hospitalers reberen aquest castell del comte de Barcelona, tres anys més tard apareix un comanador, frare Ramon de Pinya.
L’any 1174, el rei Alfons “el Cast” confirmà que aquesta senyoria pertanyia a l’Hospital.
L’any 1186, el mateix rei cedí aquest castell i una torre prop de Fraga, va rebre dels hospitalers la vila de Cetina, prop d’Ariza, en aquesta època el comanador era Bernat de Bellveí.
L’any 1250, s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora era Marquesa de Guàrdia, finà l’any 1268; aquest convent estava subjecte al Castellà d’Amposta.
L’any 1277, en un testament de Galceran de Pinós esmenta que aquest castell li pertanyia.
L’any 1317, l’infant Alfons estigué uns dies al monestir de dames santjoanistes d’Alguaire.
A partir de 1330, les religioses depengueren del gran prior de Catalunya.
A finals del segle XIV, la ciutat de Lleida prengué aquest convent junt amb d’altres monestirs, en veïnat seu.
L’any 1341, el rei Pere III confirmà la venta feta pel seu procurador, Bernardo d’Olzinelles, a la priora d’Alguaire, del mer i mixt imperi d’aquest lloc i altres possessions.
L’any 1381, alguns homes de Lleida, acompanyats dels paers, anaren amb so de guerra a Alguaire, per diferències sobre la sèquia del Segrià.
Per aquesta època comptava amb 109 focs i pertanyia a la vegueria de Lleida.
L’any 1424, el rei Alfons “el Magnànim” vengué el castell de Casals –situat al comtat de Pallars- amb tota la jurisdicció al monestir d’Alguaire.
L’any 1476, Francesquina de Carcassona, priora d’Alguaire, reuní a diversos batlles i el capità de la comanda, Gispert de Ponts, per a la defensa del monestir, amenaçat per Matxicot, era un dels capitostos  tramesos per Lluís XI de França.
En la guerra dels Segadors, aquest castell serví de base d’operacions a l’exèrcit català.
L’any 1646, l’exèrcit espanyol conquerí Alguaire.
L’any 1752, aquest monestir ja es trobava enrunat.