També se’l coneix com castell del Rei.
El substantiu Suda equival a “recinte fortificat”.
Se sap que els ilergets fortificaren l’acròpolis. En l’època romana es va fortificar la “Roca Sobirana” ja que Cèsar i els partidaris de Pompeu lluitaren l’any 49 aC.
L’any 884, el valí sarraí Ismail Banu-Qasi reedificà i fortificà el castell.
Ramon Berenguer IV convertí la Suda en Palau, castell i catedral, adjudicant-la a l’ordre del Temple.
Els reis no tingueren plena jurisdicció fins al 1229, quan hagué un acord entre la comtessa Aurembiaix d’Urgell i el rei Jaume I.
Al segle XIII, Jaume I va fer noves modificacions.
El rei Alfons “el Cast” hi tingué aquí la cort, també Jaume II, fundador de la Universitat lleidatana el 1300; l’any 1316 reformà diverses cambres i residències.
Com el rei Pere “el Cerimoniós” prestava ajuda a Enric de Trastàmara -germanastre del rei Pere “el Cruel”, de Castella-, es va témer que els castellans l’atacarien, reforçà els murs, angles i façanes d’aquest castell, entre els anys 1336 i 1341.
Amb les reformes que va fer el rei Pere “el Cerimoniós”, l’entrada principal estava al cantó oest, amb les noves reformes es posà al cantó oriental.
Durant l’època del rei Martí “l’Humà”, Alfons “el Magnànim” i Joan II, aquest castell entrà en decadència ja que aquests reis no hi habitaren.
L’any 1461, el rei Joan II empresonà en aquest castell al seu fill el príncep de Viana, aquest fet derivaria a la guerra civil.
L’any 1466, en regnat d’aquest rei es bastí l’anomenada “Torre dels Jueus”, costejada per l’aljama israelita.
L’any 1475, aquest palau es convertí en magatzem i en temps de Felip IV d’Espanya, va fer funció de presó i després com a caserna militar.
L’any 1647, aquesta fortalesa fou atacada pel mariscal francès Gramont, cooperant amb el príncep de Condé, però finalment les forces franceses tingueren que retirar-se degut a la impossibilitat de que els seus sapadors foradessin la pedra.
Durant l’època de Felip V es construïren vivendes a les cambres de la Suda i s’establí al recinte una tenda de queviures i una taverna.
L’any 1812 feia funció de magatzem d’armes i polvorí, al juliol del mateix any hi hagué una explosió.
L’any 1931 fou declarat Monument Nacional.