Castell de Sarroca

L’historiador Josep Lladonosa remarca que la base d’aquest castell es obra romana i el nom respon a la “roca” d’assentament.
L’any 1357, el rei vengué la jurisdicció i els mer i mixt imperis a Francesc de Santcliment, ciutadà de Lleida i afavorit pel rei que li donà certes concessions a l’illa de Sardenya; l’any 1380 fou designat paer de Lleida.
En el fogatjament de 1365-1370 consta: “Loch de la Rocha, del dit Mossèn francesch, LIII”.
Al finalitzar el segle XIV, els Santcliment posseïen Alcarràs, Montagut, Sarroca, Llardecans, Vilanova de Remolins i altres lloc a l’Ebre.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, aquest castell va ésser fortificat per la Generalitat.
Vers el 1585 n’era senyor Climent Prunera.
L’any 1618, els Santcliment es vengueren la Baronia de Sarroca i de Llardecans a Josep Castellbell, senyor de Maials.
Quan s’extingiren els senyorius el 1831, pertanyia a la família Matas, de Barcelona.