Castells Medievals

Aquest lloc surt anomenat per primera vegada el 1203, en un document  del “Llibre Verd” de Lleida.
Ramon Berenguer IV concedí l’almúnia d’Alcanó als canonges de Sant Ruf. Aquests reberen d’Alfons “el Cast” i Pere “el Cerimoniós” cartes per a repoblar aquest lloc.
L’any 1203, el bisbe Gombau de Camporrells autoritzà a bastir una església, amb el dret de rebre delmes i franqueses.
L’any 1231, Guillem Hug de Tolosa, mercader de Lleida i casat amb Ramona, llegà el castell d’Alcanó al seu fill Guillem i una part a l’orde del Temple.
L’any 1358 n’era senyor d’aquest lloc Joan de Comes, ciutadà de Lleida.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 25 focs, pertanyia a Joan de Borriac, ciutadà de Lleida, es trobava dins la vegueria de Lleida. Posteriorment, passà als canonges que el posseïren fins a l’extinció dels senyorius.
Al segle XVII apareix ésser “del Capítol de la Seu d’Urgell”.