Aquest indret fou repoblat per la família Cervera, posteriorment passà al monestir de Poblet, com tants dominis d’aquesta família.
L’any 1358 n’era senyor Pere Moliner, ciutadà de Lleida.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 40 focs i es trobava dins la vegueria de Lleida; en el de 1381, 19 focs, seguia pertanyent al mossèn Pere Moliner, que el 1394 el permutà pel lloc i castell de Vilafortuny, en terres tarragonines, amb Pere Aicart. El succeí el seu fill Manel Aicart que el vengué a Bernat i Margarita Boxadors per 77.000 sous barcelonesos.
L’any 1455, la família Boxadors el vengué per 75.900 sous al prior i monjos de la Cartoixa de Scala Dei.
Durant la guerra civil contra Joan II, el monarca donà aquest lloc a Pere Liceraco, més tard, l’indult general amb els simpatitzants del príncep de Viana, l’atorgà a fra Guillem, representant del monestir.
El senyoriu que corresponia al prior del monestir de Scala Dei, el tingué fins a l’abolició d’aquests.