Ruïnes.
Guerau de Jorba va ésser home de confiança de Ramon Berenguer IV i d’Alfons “el Cast”, i afavorit per ells, ambdós monarques li feren diverses donacions, entre elles el senyoriu d’Alcarràs. Consta que a partir d’aquesta donació, Guerau de Jorba prengué el cognom d’Alcarràs.
L’any 1179, el rei Alfons “el Cast”, donà el castell d’Alcarràs, juntament amb les almúnies d’Almussara i Graminella, al cavaller Gombau de Ribelles, casat amb Marquesa. Posteriorment, aquesta senyoria passava a Guerau de Jorba que la transferí juntament amb altres al seu fill Guillem d’Alcarràs. El succeiria la seva filla Gueraula que es casaria amb un Cardona.
L’any 1226, aquest castell pertanyia a Ramon Folc, vescomte de Cardona.
L’any 1249, Tomàs de Santcliment, ciutadà de Lleida, comprà aquest castell a Guillem de Cardona, amb el consentiment del rei.
L’any 1357, Francesc de Santcliment comprà al rei la jurisdicció i els imperis d’aquest i altres castells.
En el fogatjament de 1365-1370 el “Loch Dalcarraç” comptava amb 152 focs, pertanyia a “mossèn Francesch de sent Climent”.
Durant la guerra contra Joan II, Alcarràs caigué en 1464 després de la capitulació de Lleida.
L’any 1512 n’era senyor Joan de Santcliment. El succeí mossèn Santcliment de Prunera.
L’any 1598 n’era senyor el noble Diego Fernández de Heredia.
A principis del segle XVIII pertanyia als ducs de Solferino.
A les darreries del segle XIX s’enderrocà el que restava del castell.