Ruïnes.
Aquest topònim procedeix de l’àrab “al-kolai’a” que significa “el castellet”.
L’any 1118, Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà en feu la meitat dels castells de Corbins i “Alcoleya” a Arnau Berenguer d’Anglesola.
L’any 1120, hi hagué una convinença entre ibn Hilald, alcaid de Lleida i Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, on l’alcaid cedia una sèrie de fortaleses, entre elles el castell d’Alcoletge al comte.
L’any 1200 pertanyia al veïnatge de la ciutat.
En el fogatjament de 1358, el domini es trobava per indivís entre el noble Ramon de Centelles i l’abadessa del monestir de Santa Maria de Jonqueres (Barcelona); en el de 1365-1370, es trobava en poder del noble Nacart de Mur i del monestir abans indicat, es trobava dins la vegueria de Lleida.
L’any 1386, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué en franc alou els imperis i la jurisdicció d’aquest lloc a la Paeria de Lleida per 7.000 sous.
En el segle XVII, la jurisdicció civil d’“Alcollegieta” pertanyia a les monges i la criminal als paers de Lleida.
Durant la guerra dels Segadors, aquest lloc estigué deshabitat.