Presentació Segrià Alfés Castell de Vinfaro

Castell de Vinfaro

Ruïnes.

L’any 1120, hi hagué una convinença entre ibn Hilald, alcaid de Lleida i Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, on l’alcaid cedia una sèrie de fortaleses, entre elles el castell d’”Afesta” al comte.
L’any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, concedí aquest castell a Arnau de Montpaó.
A finals del segle XII pertanyia a un tal Guiu.
L’any 1251 n’era senyor Arnau de Sanaüja, ciutadà de Lleida.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 41 focs i pertanyia a Joan de Barriac, ciutadà de Lleida. Hom creu que aquest quan finà, donà la vila i el seu castell als canonges de Lleida que el tindrien fins a la desamortització.
L’any 1282, Pere de Guiu, ciutadà de Lleida, vengué “Avimfaro” a Esteve de Cardona.
L’any 1369, Pere Romeu Çacosta vengué el castell i el seu terme a Pere Romeu, de Lleida, per 48.000 sous.
L’any 1400, Montserrat Romeu vengué aquest lloc, juntament amb el de la Manxa i el de Torrepicona al seu germà Joan, per 24.000 sous jaquesos. Aquest darrer, un any més tard adquirí del rei el domini total dels llocs abans esmentats, per 130 florins d’or.
L’any 1516, la família Remolins, de Lleida, adquirí els tres llocs abans esmentats per 56.000 sous.
L’any 1628, per motius d’herència passà dels Remolins als Riquer.
Al segle XVII pertanyia al baró i es trobava dins la vegueria de Lleida.
L’any 1672 n’era senyor Felip de Riquer, va tindre el càrrec de paer en cap, de Lleida.