Ruïnes.
L’any 1120, hi hagué una convinença entre ibn Hilald, alcaid de Lleida i Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, on l’alcaid cedia una sèrie de fortaleses, entre elles el castell de Seròs al comte.
L’any 1168, el rei Alfons “el Cast” acceptà de l’orde del Temple 5.000 morabatins, deixant com a penyora els castells d’Ascó, Riba-roja i Seròs.
Quan foren expulsats els sarraïns a Siurana, aquests es varen refugiar en aquest castell.
L’any 1181, el mateix monarca concedí al monestir de Santes Creus 140 morabatins, procedents de les rendes de Seròs.
L’any 1212, aquest castell passà a integrar la baronia de Montcada.
L’any 1222, el rei Jaume I confirmà aquesta vila i el seu castell, a la seva germanastra Constança, casada amb el senescal Guillem Ramon de Montcada. Els succeí llur fill Pere en la baronia d’Aitona-Seròs.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 141 focs, pertanyia al noble “G. Ramon de Munchada”, es trobava dins la vegueria de Lleida; en el de 1381, n’era senyor Ot de Montcada.
L’any 1831 pertanyia al marquès d’Aitona.