Ruïnes.
El topònim Corbins sembla ésser que estigui relacionat amb el riu Corb, que desemboca en el Segre, aigua avall de Vilanova de la Barca.
L’any 1117, el comte Ramon Berenguer III conquerí Corbins als sarraïns.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1118, en un conveni entre Ramon Berenguer III, comte de Barcelona i Arnau Berenguer d’Anglesola, on el comte li donava dues parts de tota terra en feu, retenint-se el comte la tercera part.
Com aquest lloc era una cruïlla de camins, entre dos rius, els almoràvits atacaren aquest bastió i el varen conquerir el 1126, encara es trobava en el seu poder el 1143. segurament es tornaria a conquerir pels cristians en la campanya del Segrià, del 1147 al 1149.
L’any 1160, el comte d’Urgell que tenia potestat sobre Corbins per concessió del comte de Barcelona, confirmà a Pere de Rovera, mestre del Temple, el senyoriu de Corbins.
En aquesta època els seus límits eren:
- Al nord, amb el Noguera Ribagorçana.
- A l’est, amb el Segre.
- A l’oest, amb la Portella.
- Al sud, amb la clamor i els molins de Picabaix.
L’any 1179, Arnau d’Anglesola i la seva muller Ermessendis, donaren tot el que posseïen en aquest castell al Temple.
Quan s’extingí l’orde del Temple, Corbins fou transferit al domini hospitaler, correspongué al Gran Priorat de Catalunya.
L’any 1413, Corbins comptava amb 19 focs.
Hi hagué comanador a Corbins fins el 1501.
La comanda de Corbins estava formada pels territoris de Corbins, Torrelameu i Vilanova de la Barca, on el gran prior tenia plena jurisdicció.
L’any 1590 n’era castlà Guillem d’Ivorra.
Aquest senyoriu pertanyé al prior de Catalunya fins a l’extinció dels mateixos.