Ruïnes.
El topònim Almenar, significa talaia, torre de senyals o far.
L’any 1082 tingué en aquest lloc una batalla, en un bàndol, al-Mutamin, reietó de Saragossa i el Cid i, de l’altra banda, al-Mundir, reietó de Lleida, i Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, la victòria es decantà a favor del reietó de Saragossa.
L’any 1148, Ramon Berenguer IV atorgà carta de repoblament en aquest lloc, després de que el comte Ermengol VI d’Urgell, juntament amb homes de Balaguer, conquistessin Almenar.
En aquesta època n’era castlà Pere Ramon d’Erill, que el tenia pel comte-rei.
L’any 1224, el rei Jaume I atorgà la potestat d’aquest castell a Ramon de Ramon, batlle de Lleida.
L’any 1269, el rei concedí 250 sous jaquesos de censal sobre Almenar a Jaume d’Alarig.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 317 focs i pertanyia a Pere de Carcassona de Lleida, en aquests moments era la segona població més densa que es trobava dins la vegueria de Lleida.
Durant la guerra contra Joan II, el senyor d’aquest castell era Joan de Carcassona, es passà al bàndol joanista.
Al segle XVI, per enllaç matrimonial passà als Icard.
Al segle XVII, pertanyia al rei.
L’any 1641, durant la guerra dels Segadors, les forces espanyoles assetjaren la plaça d’Almenar.
L’any 1710, hi hagué una batalla entre els exèrcits de Felip V i Carles III, on els filipistes foren vençuts.