Castells Medievals

Una de les primeres referències documentals d’aquest castell data de l’any 1019, quan surt esmentat Amat, comte de Girona, com senyor d’aquest castell, finà pels volts de l’any 1035, el va succeir el seu fill Guerau, casat amb Ermessenda, que a part d’ésser senyors d’aquest castell, també ho eren de la vila de Blanes i de la regió del peu del Montseny, on l’any 1038, varen fundar el monestir de Sant salvador de Breda.
A finals del segle XII, Ponç de Montsoriu era castlà d’aquest castell.
L’any 1223, Guerau IV de Cabrera disposà que aquest castell l’heretés el seu fill Guerau V de Cabrera.
La capella del castell surt esmentada l’any 1279. En aquesta època pertanyia a Marquesa de Cabrera, filla del vescomte Guerau VI i de Sança de Santa Eugènia, contragué matrimoni l’any 1282 amb el comte Ponç Hug IV d’Empúries. Quan el comtat d’Empúries fou ocupat pels francesos, la família de Ponç es va instal·lar en aquest castell.
L’any 1328, Bernat I, fill de Ramon de Cabrera, era un prohom del regnat de Jaume II, i regia amb el títol de vescomte de Montsoriu, encara que hi han certes dubtes si era aquest o el seu fill Bernat II qui tenia aquest títol.
Bernat II de Cabrera, el Gran Privat, nascut a Calataiud l’any 1298, tenia a Montsoriu el seu principal castell; l’any 1364 va ésser decapitat.
El va succeir el seu fill Bernat III de Cabrera, ja que el seu germà primogènit d’aquest era mort.
L’any 1370, Pere Amar, batlle general de Catalunya en el vescomtat de Cabrera, comtat d’Osona, feia constar que aquests territoris eren ocupats pel rei, però dos anys més tard li foren restituïts tots a Bernat IV de Cabrera. El va succeir el seu fill, Bernat Joan de Cabrera, aquest vivia a Hostalric i l’any 1462, durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, va ser sorprès per l’exèrcit del Principat i el varen fer presoner. Per aquesta època, Pere “el Conestable” de Portugal llegà aquest castell que havia estat confiscat als Mòdica-Cabrera, al cavaller portuguès Diego de Azambuja.
L’any 1471, el rei Joan II cedí el castell a Joan Sarriera, posteriorment aquest darrer el va vendre; després de tenir diversos propietaris passà als ducs de Medinacelli.
Al segle XIX pertanyia a la família Saleta, quan Teresa de Saleta i de Noguer morí sense fills l’heretà la seva cosina-germana Maria Dolors Olives i de Noguer.
Al segle XX n’era propietari el Sr. Josep de Ribot i Olives.