Castells Medievals

La primera referència documental data de l’any 1079, en l’acta de consagració de l’església de Sant Joan, situada al castell de “Laureto”, en aquesta època pertanyia a la família Umbert del Montseny.
Sicardis, dona d’Umbert Odó morí a finals del 1103 o a començaments del 1104, en aquest castell; l’heretà en indivís el seu fill Bernat, bisbe de Girona, i Bernat Gausfred, gendre de Sicardis i senyor del castell de Palafolls.
El bisbe Bernat morí l’any 1110 fent la ruta de Terra Santa, donà la seva meitat d’aquest castell a la Canonja de Santa Maria de la Seu de Girona.
L’any 1170 o 1171, Bernat de Palafolls quan es trobava a punt de morir, dictà testament on unificava aquest castell en favor de la Seu de Girona. El seu hereu, Berenguer de Palafolls, estimà que el procediment per assolir aquell testament no havia estat correcte i interposà una queixa, aquesta va ser resolta pel rei Alfons “el Cast” l’any 1173.
L’any 1214, Ramon de Palafolls, bisbe de Girona va fer que el seu germà Guillem concedís a la Seu de Girona totes les propietats de Lloret l’any 1217.
En temps de Pere “el Gran”, l’armada francesa malmeté aquest castell.
En els anys 1310 i 1315 surt anomenat el cavaller Guillem de Lloret com a subfeudatari.
L’any 1325, el rei Jaume II concedí la jurisdicció de Lloret al seu cunyat Ot de Montcada, aquest morí l’any 1341.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 67 focs i en el de 1365-1370 comptava amb 66 focs.
L’any 1367, la vila de Lloret sofrí l’atac dels genovesos que la destruïren, llavors la vila fou venuda pel bisbe de Girona a Guillem Ramon de Lloret per 50.000 sous.
L’any 1372, el rei Pere “el Cerimoniós” va vendre el dret de bovatge d’aquest castell.
L’any 1445, n’era senyor el paborde Narcís Oliveres.
L’any 1698, el paborde de Novembre de la Seu tenia la jurisdicció civil i el comte de Montagut la criminal.
En temps de la dominació napoleònica s’enderrocà part del mur i de la torre de l’homenatge.
L’any 1840, una tempesta i un llamp l’any 1923, enderrocà la resta de la torre.