Enderrocat
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 860, on surt anomenat com “vallis Anglensis”, segons Jaume Dalmau, el nom respon a la topografia de la vall, que al estrènyer-se forma un angle.
No es fins l’any 1242 quan surt anomenat per primer cop aquest castell, quan Guerau, vescomte de Cabrera, llegà en feu aquest castell entre altres al secundogènit, Ramon, que si arribava el cas, tindria que substituir a Guerau que era l’hereu en el fet vescomtal.
L’any 1275, n’era senyor Ramon de Cabrera, casat amb Alamanda, també ho era de Brunyola i de Montclús.
L’any 1278, finà el vescomte Guerau VI de Cabrera, deixà una filla jove anomenada Marquesa, quedà sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès, fins que quatre anys més tard es va casar amb el comte Pons Hug IV d’Empúries.
L’any 1279, Ramon de Cabrera i la seva muller Alamanda vengueren aquest castell per 17.000 sous barcelonesos de tern a Berenguer de Gornal, fins a llavors el castell d’Anglès el tenien Bernat d’Anglès i Beatriu de Requesens. Més tard, tornà en poder dels Cabrera, ja que vers el 1300 pertanyia a Bernat de Cabrera, casat amb Elionor, aquesta quedà vídua vers 1332 i finà vers el 1337.
L’any 1356, el rei Pere “el Cerimoniós” donà a Bernat III de Cabrera, el títol de comte d’Osona, “el castri d’Anglès” figurava entre les seves possessions.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 128 focs i es trobava dins els “fochs Reyals” de la vegueria d’Osona.
El terratrèmol de l’any 1426 enderrocà aquest castell.
L’any 1463, esclatada la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, n’era el capità del castell Francí Sanespleda.
A finals del segle XV pertanyia a la família Sarriera.
L’any 1505, n’era senyor el donzell Joan Sarriera i el seu fill Miquel, era el batlle general de Catalunya.
L’any 1658, el va comprar el marquès d’Aitona i vescomte de Cabrera.
Hom pensa que l’any 1824 aquest castell encara es conservava en bon estat.