Castell de Farners

Hi ha dos hipòtesis sobre el mot Farners, que sigui una traducció de farina i que signifiqui “molins fariners” i l’altra que provingui del llatí “farneus” que traduït vol dir alzina  i que signifiqui “lloc abundant d’alzines”.
Hom pensa que la construcció d’aquest castell fou feta a començaments del segle XI; no obstant la primera referència està compresa entre 1040 i 1076 on els “chastros Gerundella et Farners et Tagamanent et Castel Talad” els tenia en feu el vescomte Ramon Folc de Cardona per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona i Girona.
L’any 1064 n’era castlà “Raimundi Raimundi de Farner”, casat amb Sicardis.
L’acta de consagració del santuari de la Mare de Déu de Farners que es troba 50 metres més baix que el castell data de l’any 1200 i el fundador fou el cavaller hospitaler Ramon de Farners.
L’any 1251, Pere Ramon III de Vilademany testà i llegava els castells de Cornellà, Farners i Cassà de la Selva al seu fill Arnau.
L’any 1279, el rei Pere “el Gran” reclamà al vescomte la potestat de diversos castells, entre ells el de Farners.
L’any 1304, el rei Jaume II comunicava al veguer d’Osona que Ramon Folc de Cardona s’havia pres indegudes atribucions sobre Santa Coloma de Farners.
L’any 1344, el rei atorgà la celebració d’un mercat setmanal en “Sancti Columbe de Farneriis”.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 133 focs, pertanyia a “Vila de Mayer (Vilademany)”; en el de 1381, 51 focs.
Am el personatge Bernat de Vilademany s’extingí la línia masculina del llinatge que finà el 1414, el succeí la seva filla Agnès, casada amb Ramon de Blanes. Llur fill Arnau de Vilademany i de Blanes era governador de Mallorca vers la meitat del segle XV.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, Arnau era un dels principals fautors de la Diputació; l’any 1465 fou nomenat governador del Principat, per Pere de Portugal, l’any següent el rei Joan II donà les possessions del “cavaller rebel a la majestat nostra” a Bernat Margarit, nebot del bisbe de Girona.
Quan finà Arnau el 1473, el succeí el seu fill Joan Pere, també rebel.
L’any 1489 s’apoderaren d’aquest castell individus exclosos dels beneficis de la Sentència Arbitral de Guadalupe, condemnats, criminals, etc., poc després tornà a ésser recuperat per l’autoritat i tornà la tranquil•litat en aquest lloc.
Joan Pere fina el 1501 sense descendència i passà a la seva germana Isabel Joana de Vilademany, casada amb Àusias de Cruïlles, senyor de Rupit i de Fornils.
L’any 1874 va ésser incendiat pels carlins.