Ruïnes.
La primera referència del “castrum Solterra” data de l’any 1038, com a límit en la venda d’una casa “in comitatu Ausona”.
Segons Carreras i Candi a començaments del segle XI, Solterra pertanyia a Ermessendis, comtessa de Barcelona i la batllia era del seu marmessor Amat Eldric; quan la comtessa finà el 1058, infeudà aquest castell entre altres a Amat Eldric, quan aquest darrer finà el 1060, passà al seu fill Pere Amat, com era menor d’edat, fins que no complís els vint anys, aquest castell i d’altres estarien sota la tutela del seu oncle Ramon Miró d’Aguda.
L’any 1067, els comtes de Barcelona rescataren aquest castell i el feu d’Osor, rebuts en penyora dels vescomtes de Narbona.
En un període entre 1083 i 1088, Pere Amat que tenia els castells d’Orís, Voltregà i Solterra, féu diversos homenatges als bisbes de Vic que en posseïen l’infeudament directe pels comtes. L’any 1088, quan finà Pere Amat, el bisbe de Vic encomanà els castells abans mencionats als germans Guillem Ramon i Arbert de Montcada i a Mir Foguet.
L’any 1107, el comte Ramon Berenguer III donà en dot aquest castell entre altres a la seva filla Maria Roderic que s’anava a casar amb el comte Bernat III de Besalú.
L’any 1240 pertanyia a Pere Ramon de Vilademany; dotze anys més tard pertanyia a Guillem de Salitja, que el tenia per Arnau de Vilademany.
Més tard aquest castell passà a la família Gurb.
L’any 1356, el rei Pere “el Cerimoniós” erigí el comtat d’Osona en favor de Bernat III de Cabrera, aquest castell estava inclòs.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 33 focs.
L’any 1438, la reina posà aquest castell sota la salvaguarda reial, pertanyia a Ponç de Gurb.
Hom pensa que aquest castell quedà enderrocat en el famós terratrèmol del 1427.