Enderrocat.
Els historiadors tenen dubtes si la família Tarascó, que està relacionada amb aquest castell, procedia de Provença o d’aquest indret. Aquesta família repobladora es devia assentar en aquest lloc vers el 1044.
L’any 1201, hi hagué un conveni entre Arnau de Tarascó, senyor del castell homònim i Arnau d’Altarriba, senyor de Navès. La conseqüència fou que el de Tarascó es convertí en feudatari del de Navès, amb el cens anual d’una perna.
En temps del rei Pere “el Catòlic”, Pere de Tarascó era conseller de Lleida.
L’any 1289, aquest castell pertanyia al cavaller Arnau “de Podiolo”, que el tenia en franc alou, establí en emfiteusi, Guillem, fill de Berenguera de Soldevila.
L’any 1297, Arnau de Pujol i la seva dona Guillema, vengueren aquest castell amb tots els drets i pertinences a Guillem d’Altarriba per 1.430 sous barcelonesos de tern.
L’any 1404, Pere Sacort, casat amb Elissendis, varen vendre Tarascó al canonge de Solsona, Pere Prestador, per 800 sous barcelonesos de tern.