El govern de Borrell, comte d’Ausona, s’estenia per Manresa fins a Cardona i Clariana, i el govern del comte d’Urgell fins a Solsona, Joval i Riner.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1029, quan “Miro iudex” vengué una vinya “in kastrum Rinero”.
L’any 1055, Dalmau i la seva muller Elisava, eren els senyors d’aquest lloc.
L’any 1125 n’era senyor Ugo Dalmaz.
La família Riner eren els castlans d’aquest castell que van tenir diverses disputes amb els senyors del mateix, que eren els Cervera; l’any 1142, Pere de Riner establí un conveni amb Ponç de Cervera.
L’any 1150, una butlla del papa Eugeni III dirigida al prepòsit de Solsona, li confirmà la possessió de l’església de Riner.
L’any 1272, n’era senyor Ponç de Cervera i el seu batlle era R. Guinart, de Cardona, l’octubre d’aquell any renuncià al càrrec.
L’any 1304, hi hagué una disputa entre Bernat de Riner, castlà d’aquest castell i el paborde de Solsona, pel mas Godriu, els àrbitres fallaren en que l’església posseís el delme i el castlà la propietat.
L’any 1322, Bernat de Riner n’era el castlà per l’església de Solsona.
L’any 1375, quan es va crear el comtat de Cardona, consta aquest castell com una de les seves possessions; per aquella època, el Bord de Cardona, domèstic del comte d’Hug, ordenà obres en aquest castell.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 28 focs i pertanyia al comte de Cardona, que al segle XVII encara ho seguia sent.
L’any 1829, Riner i Su pertanyien al jutjat de Cardona.