Desaparegut.
L’any 1033, el bisbe sant Ermengol disposà en el seu testament, que després de la seva mort venguessin entre altres béns, l’alou d’Alteracs, els diners que s’obtinguessin devien servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell.
L’any 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz el vengueren a “Villelmar Levita” per 500 sous.
L’any 1065, Cusca com a senyora d’aquest castell donà la meitat dels béns d’aquest castell i de tot el que posseïa a Solsona a la seva filla Adalet, casada amb Arnau. Posteriorment l’heretà llur fill Guillem Arnau que el vengué a l’església de Santa Maria de Solsona. Una vegada mort Guillem Arnau, els seus familiars pretengueren aquest castell i finalment s’apoderaren del castell violentament.
L’any 1116, Hug Arnau, la seva dona Ermengarda i llur fill Hug Hugó, Pere Arnau i la seva dona Cirosis, el seu gendre Pere Guillem i la seva dona, reconegueren que havien actuat injustament i lliuraren el castell i els seus termes a l’església de Solsona. En el mateix any, en un document de l’Arxiu episcopal de Solsona, esmenta que el “castrum Alteracis” es troba al terme del castell d’Olius, els seus límits eren:
- A migjorn amb el castell de Solsona.
- A ponent amb el castell de Solsona i amb el castell de Lladurs.
- A tramuntana amb el castell de Lladurs.