Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 839, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix amb el topònim de “Ladurz”.
L’any 1073, aquest castell apareix en una afrontació amb l’alou d’Isanta.
L’any 1314 pertanyia al vescomtat de Cardona.
L’any 1332, Hug, vescomte de Cardona, concedí que les aigües de les fonts de Lladurs arribessin perpètuament a Solsona.
L’any 1375, quan el rei Pere “el Cerimoniós” erigí el comtat de Cardona, “el castrum de Ladurc” hi formava part.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 10 focs, pertanyia al comte de Cardona i es trobava a la vegueria de Cervera.
Al segle XVII, seguia pertanyent al duc de Cardona i al seu ducat, es trobava dins la batllia de Solsona; aquest senyoriu es mantingué fins a l’abolició dels mateixos.