Enderrocat.
També es conegut amb el nom de castell del Patriarca.
L’any 1146, l’arquebisbe Bernat Tort manà que es bastís una fortalesa que més tard es convertiria en estatge pels arquebisbes tarragonins.
En el segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà que es fes una nova planta en el castell i en el segle XIV el prelat Joan d’Aragó el dotà de dues torres octogonals coronades amb merlets.
L’any 1375 aquest castell fou atacat per la gent de Tarragona.
En el segle XV fou anomenat castell del Patriarca degut a que l’arquebisbe Pero de Urrea, assolí la dignitat de patriarca d’Alexandria per defunció del bisbe d’Urgell.
Al segle XVI els arquebisbes abandonaren aquest castell per residir en el castell del Paborde.
En el segle XVII i XVIII feia les funcions de caserna militar i presó.
L’any 1813, després de la guerra del Francès, les tropes comandades pel mariscal de camp Suchet varen volar aquest castell.