L’any 1049, “Bernardus Sendredi” que l’havia adquirit en aprisió el va vendre als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Elisabet, en aquell document surten els límits del castell:
- A cerç, el terme d’Ullastrell.
- A orient, el terme de “Berano”.
- A migdia, la mar.
- A occident, la ciutat de Tarragona.
Vers l’any 1050, el comte donà aquest castell a Sunyer, a canvi aquest darrer li tenia que donar al comte la meitat dels peixos, coral i altre que pesqués en la mar.
L’any 1055, el comte Ramon Berenguer donà aquest castell i altres possessions a Bernat Amat de Claramunt.
Vers l’any 1060, Bernat Amat de Claramunt, anà a la cort del rei e Dénia i Balears, Alí ben Mugèhid, com a ambaixador de la comtessa Almodis per confirmar l’aliança que existia entre Barcelona i els senyors de Dénia.
L’any 1090, Bernat Amat de Claramunt caigué presoner del Cid a la batalla de Tèvar, també fou fet presoner el comte Berenguer Ramon II.
L’any 1108, el comte Berenguer Ramon III donà aquest castell a Bernat Amat, vescomte, fill de Deodat Bernat de Claramunt i d’Ermessendis de Cardona i casat amb Almodis, germana del comte barceloní.
L’any 1129, Deusde jurà fidelitat al comte Ramon per aquest castell.
L’any 1151, Tamarit i Montoliu figuren com termes de la ciutat de Tarragona.
L’any 1171, els pescadors de Barcelona convingueren amb els canonges de la mateixa ciutat, que donarien el quinzè de les pesqueres que fessin des del monestir de Sant Feliu al castell de Tamarit.
L’any 1198 pertanyia al rei Pere “el Catòlic”.
L’any 1205, Ramon de Guàrdia, casat amb saurina de Claramunt, llegà aquest castell entre altres al seu fill Guillem.
L’any 1210, Pere de Banyeres llegà aquest castell i el de Montoliu entre altres, al seu fill Pere.
L’any 1229, hi hagué una concòrdia entre Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt, on el primer renuncià en favor dels Claramunt, el castell de Tamarit, junt amb el de Cubelles, Montoliu, Codony i la quadra de Vespella.
L’any 1243, la lleuda imposada per la vídua de Guillem de Claramunt fou considerada abusiva.
L’any 1291, l’Infant Pere aportà com a dot, el castell i la vila de tamarit en el seu casament amb Guillema de Montcada.
A la primera meitat del segle XIV es trobava en possessió del baró Francesc de Vallgornera, el seu procurador, Arnau Blancas, vengué a la Mitra l’any 1339 el lloc de Tamarit i Montoliu per 13.000 sous.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 80 focs i pertanyia a l’església de Tarragona.
L’any 1363, Pere “el Cerimoniós” ordenà emmurallar Tamarit, amb motiu de la lluita amb Castella.
L’any 1382 n’era castlà Guillem d’Argentona.
L’any 1462, aquest castell caigué en poder dels joanistes, pres pel marqués de Hinojosa.
Al segle XVII, Tamarit es trobava entre els llocs de l’Arquebisbat de Tarragona.
Al segle XX va pertànyer al col•leccionista americà Charles Deering, fundador del “Maricel de Sitges” i el feu restaurar.