Castells Medievals

Segons alguns filòlegs pensen que Altafulla prové de l’aràbic “al-tahuila” que significa “el camp”.
Vers l’any 1058, Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, donaren el Puig d’Ullastrell a Bernat Amat, en aquesta donació s’esmenta com a límit el castell d’Altafulla.
En el fogatjament de 1358 i en el de 1365-1370 comptava amb 45 focs i en els dos casos pertanyia a Berenguer de Requesens.
L’any 1382, l’infant Joan vengué tota la jurisdicció d’aquest castell, Sanou i Ferran a Marcó Maçana pel preu de 375 lliures, 15 sous i 8 diners.
L’any 1448 n’era senyor Galceran de Requesens, governador general de Catalunya.
L’any 1562 n’era senyor Pere de Castellet.
L’any 1577, Pere de Castellet era baró d’Altafulla regent de Nàpols.
Al segle XVII, l’enllaç matrimonial entre Violant de Castellet amb Lluís de Corbera-Santcliment va fer que els Corbera fos el nou llinatge que senyorejà aquesta baronia.
Entre 1669 i el 1673, Josep de Corbera-Santcliment vengué Altafulla i la Nou a Francesc de Montserrat i Vives; el 1681, el rei Carles II li concedí el títol de marquès de Tamarit.
L’estat actual d’aquest castell es degut a les reformes del segle XVII.