Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1060, quan Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis, comtes de Barcelona, donaren el puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda.
L’any 1314, apareix esmentat el “Castlario” amb categoria de quadra.
L’any 1330, Berenguer de Requesens es va casar amb Blanca de Montoliu, senyora del Catllar.
L’any 1344, Humbert de Montoliu vengué les viles del Catllar, Vilallonga i Puigdelfí, a Pere de Requesens.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 88 focs, pertanyia a Bernat d’Olzinelles, doctor en dret i tresorer del rei Pere “el Cerimoniós”; en el de 1365-1370, 89 focs, de “Bertran Dulzinelles”; en el de 1381, 78 focs, de Guerau de Queralt, casat amb Beatriu d’Olzinelles, filla de Bernadí d’Olzinelles. Posteriorment passà a llur filla Joana de Queralt que es va casar amb Ramon de Castellar.
L’any 1464, durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el Catllar fou contrari al rei i estigué assetjada pel comte de Prades i defensada pel navarrès Menaut de Beaumont.
En el segle XVII pertanyia als Queralt, comtes de Santa Coloma.
L’any 1842, Joan Bta. Maria de Queralt i Silva Descatllar varen vendre diverses possessions, entre elles el Catllar, a Josep Safont.
Posteriorment passà a Josep Maria Baldrich i Gatell.