Enderrocat.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà carta de franqueses als nous pobladors.
Aquest castell fou bastit l’any 1218 per l’arquebisbe N’Aspàrec de la Barca, esdevingué la residencia senyorial estiuenca dels arquebisbes.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 203 focs i pertanyia a l’”Archebisbe”; en el de 1381, 199 focs.
L’any 1387, el rei Joan I donà permís per refer els murs de la vila, començats el 1363, en el període de la guerra amb Castella.
L’any 1436 va obtingué el permís per celebrar mercat.
Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, n’era senyor l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Urrea, partidari joanista que ajudar a morir a la reina Joana Enríquez en el palau de la Cambreria de Tarragona.
L’any 1641, en temps de la guerra dels Segadors, el mariscal La Mothe el va conquerir, llavors aquest darrer i Josep de Margarit traslladaren llur quarter a aquest castell.
L’any 1649, fou conquerit pels soldats espanyols a les ordres del general Juan de Garay, que va donar l’ordre d’enderrocar-lo al governador de Tarragona, aquest el va fer volar l’any 1650.
La vila de Constantí continuà en poder de l’arquebisbat fins a l’extinció dels senyorius.