Enderrocat.
La primera referència d’”ipso Codoyn” data de l’any 1160, en una donació feta als monjos de Valldaura o de Santes Creus.
L’any 1176, el rei Alfons “el Cast” donà l’alou de “Casam Rotundam in campo Terachone, in termino de Cotunno”, a Ramon de Montcada, al mes següent , el beneficiari ho traspassà al monestir de Santes Creus.
L’any 1186, els germans Guillem i Ramon de Timor renunciaren a l’”honore de Coctano”.
L’any 1205, Ramon “de Guardia”, casat amb Saurina de Claramunt, llegà el “castrum de Codonno” entre altres, al seu fill Guillem.
L’any 1229, una concòrdia entre Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, establia que aquest darrer definia el “castrum Coctano” en favor de “Guillelmo de Claromonte”.
L’any 1244, Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona, comprà part del lloc del Codony, a Guillem de Claramunt.
L’any 1309, quan foren cridats els barons de la terra per a prestar homenatge al nou arquebisbe en Guillem de Rocaberti, n’era senyor feudal Arnau de Ribes; un descendent seu, en Ramon de Ribes ho era l’any 1361.
L’any 1391, quan el rei Joan I vengué diversos drets reials a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, entre ells es trobava el castell de “Lo Codony”, per una quantitat total de 17.000 florins d’or d’Aragó.
L’any 1436, Elisabet, vídua d’Arnau de Ribes i que s’havia tornat a casar amb el noble Bernat Pelegrí, varen fer una estima del valor del Codony i Penallonga conjuntament, i resultà en 20.000 sous.
L’any 1467, Elisabet que tornava a ésser vídua donà els llocs de Codony, Penallonga i Perafort, al capítol catedralici de Tarragona, reservant-se l’usdefruit mentre ella visqués.
En el segle XVII, Perafort i Codony constituïen una batllia.