Ruïnes.
També es coneix pel nom de castell de Puigperdiguers.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1066, quan Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis, comtes de Barcelona, concediren en feu el lloc de Puigperdiguers, a Ramon Transunari i a la seva muller Rotlendi, amb la intenció que bastissin un castell on avui es troba l’ermita de Montornès.
L’any 1099, Ramon Transunari vengué els drets que tenia sobre aquest castell a Berenguer de Rajadell. Posteriorment, l’any 1173, Ponç de Rajadell i la seva muller “Guilia”, vengueren els seus drets sobre el “castrum Montem Tornes”, al monestir de Santes Creus, per la quantitat de 100 morabatins d’or i 700 sous barcelonesos. El mateix any, Pere d’Escorcenc, castlà d’aquesta fortalesa, vengué també al cenobi els drets que posseïa en aquest castell.
En aquesta època els seus límits eren:
- El terme de Creixell, a orient.
- El mar, a migdia.
- El terme d’Altafulla, a occident.
- La carena muntanyosa segons el vessant de les aigües, a cerç.
L’any 1174, Ramon de Torre vengué els drets que tenia en el castell de Montornès per Ponç de Rajadell, al monestir, per 90 morabatins d’or.
L’any 1275, els homes de la Pobla de Montornès obtingueren llicència de Bernat d’Olivella, arquebisbe, per a construir una església sufragània.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 37 focs i pertanyia a l’abat de Santes Creus, que el mantindria fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.