Desaparegut.
L’any 1152, Robert d’Aguiló, príncep de Tarragona, donà Salou i el seu terme, a Pere de Rasura, amb l’intenció que el repoblés i edificar-hi un castell, amb el consentiment de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona; aquesta donació no es va fer efectiva ja que l’any 1194 el rei Alfons I en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà aquest lloc, amb el port i l’estany de la Pineda; aquesta segona concessió tampoc es va dur a terme ja que l’arquebisbe reclamà que s’havia fet sense el seu consentiment.
L’any 1211, Guillem de Tarragona, amb l’aprovació del rei Pere I, condonà la jurisdicció que tenia sobre els termes de Salou, la Pineda i Alió, a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí. L’any següent el prelat adquirí els castells de Salou i la Pineda per 5.000 sous, posteriorment ho regalà tot al paborde i al capítol de la seu tarragonina.
L’any 1245, l’arquebisbe Pere d’Albalat separà Salou i la Pineda convertint-los en dos termes, ell es va quedar el de Salou i l’altre el deixà al paborde.
L’any 1391, la Pineda passà a formar part de la senyoria dels prelats tarragonins.
L’any 1408, el rei Martí ordenà destinar 200 florins per a reparar la torre de Salou.
L’any 1411, l’arquebisbe designà un sol batlle amb jurisdicció sobre els termes de Salou, la Pineda, Barenys, Vilafortuny, Mascalvó, Masricard, Vila-seca i la Canonja.