Desaparegut.
En els seus orígens formava part del territori del Codony-Montoliu.
En la repoblació del segle XII del Camp de Tarragona, bona part de les terres d’aquest indret foren encomanades a Guillem de Claramunt per tal de que les repoblés i hi erigís un castell.
La repoblació en aquesta zona fou complexa ja que tenien drets senyorials les famílies Aguiló de Tarragona, els Cardona i l’arquebisbe.
Diferents conflictes varen fer que el control d’aquest indret recaigués sobre l’arquebisbe de Tarragona i el monestir de Santes Creus.
L’any 1229, Guillem de Claramunt, fill del repoblador del mateix nom, llegà el “castrum et locum de La Çacuyta” al monestir de Santes Creus.
Entre els anys 1233 i 1247, Guillem d’Aguiló vengué els drets de diversos castells, entre ells el de la Secuita, al monestir de Santes Creus i a l’arquebisbe.
Al segle XIII n’era castlà Guillem Desprats, els Castellvell al segle XIV i els Boixadors en el XV.
L’any 1437, Joan Boïl de Boixadors, l’últim castlà, vengué els drets de la castlania al monestir de Santes Creus per 6.000 sous.