Desaparegut.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere, donà en condomini, de la jurisdicció dels llocs de Salou, la Pineda i Alió, a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí. Aquest darrer l’any següent adquirí per 5.000 sous els castells de Salou i la Pineda, a Guillem de Tarragona, per posteriorment cedir-los al paborde i al capítol de la seu de Tarragona.
L’any 1230, Guillem de Tarragona llegà el terme i castell de la Pineda a l’església de Tarragona, un cop morta la seva muller Saurina.
L’any 1245, l’arquebisbe Pere d’Albalat separà Salou i la Pineda convertint-los en dos termes, ell es va quedar el de Salou i l’altre el deixà al paborde.
L’any 1391, la Pineda passà a formar part de la senyoria dels prelats tarragonins.
L’any 1410, la jurisdicció civil de la Pineda passà al sagristà major de la seu.