Enderrocat.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV donà el castell de Miravet als templers.
L’any 1191, Ponç de Rigalt, mestre del Temple de Provença, i Joan Bernat de Claret, templer i preceptor de la casa de Gardeny, atorgaren carta de població en aquest lloc.
El lloc de Gandesa apareix com un dels punts damnificats pels Entença durant el darrer terç del segle XIII, com a conseqüència de l’enemistat que tenia aquesta família amb els templers.
L’any 1317 passà a formar part de la Castellania d’Amposta, regida pels cavallers de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital.
En el fogatjament de 1381 Gandesa comptava amb 152 focs.
En la guerra contra el rei Joan II, en la dels Segadors i en la de Successió, Gandesa ha estat sempre fidel a la terra.
L’any 1643, durant la guerra de Separació, els gandesans tingueren que deixar el poble per haver ajudat a Joan de Copons, diputat de la Generalitat, contra Felip IV, tornaren al cap de tres mesos.
L’any 1838, durant la primera guerra carlina rebé la categoria de ciutat i el qualificatiu d’immortal.