La primera referència d’aquest castell data de l’any 1058, en una escriptura on Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, fan una donació de terres a Miró Foguet i el seu nebot Bernat Llop.
L’any 1164, aquest castell apareix com a límit del castell de Verdú.
L’any 1171, Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, llegà el territori de Guimerà al seu germà Guillem de Camarasa.
L’any 1172, Guillem de Camarasa llegà a la seva muller Berenguera, i al fill, Ramon d’Òdena, el castell de Guimerà. El germà del finat, Guerau Alamany, havia d’heretar aquest castell quan hagués pagat 210 morabatins a la seva cunyada Berenguera.
L’any 1178, aquest castell apareix com a límit del castell de Forès.
L’any 1180, Guerau Alamany VII, casat amb Berenguera de Querol, llegà al seu nét Guerau Alamany, primogènit del seu segon fill, diversos castells, entre ells es trobava el de Guimerà.
A principis del segle XIII n’era senyor Guillem de Cervera, qui l’any 1220 el va vendre per 600 morabatins a Guerau Alamany.
L’any 1343, Francesca, filla de Guerau Alamany i Gueraua de Rocaberti, es va casar amb Felip de Castre i de Saluzzo, baró de Castre i Peralta, i conseller de Pere “el Cerimoniós”, finà el 1354, acompanyant el rei Pere, en el setge de l’Alguer. Posteriorment, Francesca, vídua, comprà els imperis i tota la jurisdicció criminal propis de Guimerà, per 20.000 sous al rei; ella finà el 1366.
Posteriorment passà a llur fill Felip IV de Castre, baró de Castre, de Peralta i de Guimerà.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 152 focs, pertanyia a Felip de Castre i es trobava dins la vegueria de Tàrrega.
Per aquesta època es varen refer les muralles de Guimerà, degut a la guerra entre el rei Pere “el Cerimoniós” i el rei de Castella.
L’any 1371, finà Felip IV de Castre, passant l’herència a la seva germana Aldonça, casada amb Bernat Galceran de Pinós, aquest darrer finà en aquest castell el 1425. Llavors es presentà a Guimerà el procurador de la vídua de Pere Galceran de Castre-Pinós, Joana de Tramaced, i del fill Felip Galceran de Castre-Pinós, per a prendre possessió de la baronia en nom d’ella. Al dia següent de la mort de Bernat es reconeixia a Felip com a senyor d’aquest lloc, posteriorment es casà amb Magdalena d’Anglesola, d’aquest matrimoni tingueren quatre fills. El succeí el primogènit Felip, que l’any 1428 fou jurat senyor de Guimerà.
Quan esclatà la guerra contra Joan II, Felip, senyor de Guimerà i Miralcamp, es posà al servei del rei, si bé el poble de Guimerà es posà a les ordres de Jofre de Castre.
L’any 1464 n’era senyor Felip Galceran de Castre –Pinós i de Mendoza, nomenà capità d’aquest castell al seu cosí Pere de Luna.
L’any 1553, n’era senyor Felip Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, d’Illa, de Canet, del Querforadat i senyor de la Pobla de Ferran, estava casat amb Anna d’Aragó, finà el 1590; aquest mateix any el succeí el seu fill Pere.
L’any 1599, el rei Felip III creà el títol comtal de Guimerà, el primer titular va ser Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, casat amb Isabel Agnès d’Erill i de Sentmenat, finà sense fills legítims el 1638. Heretà Francesca de Pinós i de Fenollet, duquessa d’Híxar.
L’any 1643, un representant del rei Lluís XIII de França, prengué possessió de Guimerà, concedint el senyoriu a Ramon de Guimerà, aquest finà el 1653.
L’any 1831 quan es varen abolir els senyorius, apareix com a propietat del duc d’Híxar.
L’any 1971, el Ministeri d’Hisenda cedeix aquest castell a la Diputació de Lleida.