Ruïnes.
L’any 1070, el comte Ermengol IV d’Urgell “el de Gerb” conquerí la vall de Sió, amb la vila d’Agramunt.
L’any 1147, des d’”Acromonte”, el comte d’Urgell féu una concessió a l’ordre del Temple.
L’any 1163, Ermengol VII i Dolça, comtes d’Urgell, feren carta de poblament en aquest lloc.
L’any 1185, aquest castell fou integrat en el dot matrimonial entre el comte Ermengol VIII amb Elvira; aquests comtes donaren el delme que percebien d’aquest lloc al monestir de Poblet el 1208.
Per aquesta època els sous agramuntesos tenien més valor que els barcelonesos, ja que estaven encunyats amb més plata.
Aquest castell tingué una funció important en les lluites entre el rei Jaume I “el Conqueridor” i els Cabrera; el 1236 el rei concedí en feu el castell i la vila d’Agramunt a Ponç de Cabrera.
L’any 1243 n’era castlà Berenguer de Puigverd.
L’any 1314, el rei Jaume II per motiu de l’enllaç entre el príncep Alfons “el Benigne” i Teresa d’Entença, li assignà el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger, comptant-se dins el comtat aquesta vila.
Entre els segles XIV i XV comptava amb 67 focs.
L’any 1413, esclatada la guerra contra el comte d’Urgell, aquesta vila capitulà davant les forces del rei Ferran “el d’Antequera”.
L’any 1417, Alfons “el Magnànim”, fill de Ferran “el d’Antequera”, donà Agramunt al seu germà Joan, que l’empenyorà per 5.000 florins al comte de Pallars el 1452.
Al segle XVII, Agramunt pertanyia al rei.
Quan va esclatar la guerra de Successió, la vegueria d’Agramunt era partidària de Carles d’Àustria.
L’any 1716, aquesta vegueria fou inclosa en el Corregiment de Cervera.