Castells Medievals

La primera referència del “castro de Amallano” data de l’any 1040, on Guilla de Sant Martí, vídua d’en Folc de Cardona, i el seu fill Ramon, donen unes esglésies al monestir de Sant Vicenç de Cardona.
L’any 1082, els comtes de Barcelona donaren el castell de Maldà, amb el seu terme, al vescomte Ramon Folc; aquest testà l’any següent deixant dues parts d’aquest castell a Sant Vicenç de Cardona, la tercera a “Deus dedit” i a la seva muller i a “neptus meus”, el vescomte fou assassinat pels sarraïns en aquest castell l’any 1086.
L’any 1156, Ramon de Cardona llegava a la seva muller, Elissendis, 500 morabatins, que en penyora tenia que retenir els castells de Fals, Tallat, Molsona i Maldà, fins que n’hi  faci redempció Ramon Folc.
El castell fou construït inicialment on es troba la “plaça de la torre”, després fos reedificat on es troba avui, aquesta obra es començà el 1212 pel mestre d’obres Andreu Felip.
L’any 1226, finà Guillem de Cardona, llegant els castells de Maldà i Maldanell al seu fill Guillem, aquest fou gran mestre de l’orde del Temple entre 1244 i 1245; l’any 1248 donà la postat del castell al rei Jaume I.
L’any 1267, el frare Guillem de Cardona, vengué a la seva filla Berenguera, Maldà i Maldanell.
L’any 1271, Jaume I autoritzà a Maimó de Castellolí que pogués adquirí els castells de Maldà i Maldanell; dos anys més tard, el rei vengué aquests castells, juntament amb altres delmes per 3.000 florins.
L’any 1274, el rei aprovà la compra dels castells de Maldà i Maldanell per Gonçalvo Ibáñez, senyor d’Aguilar, que els devia tenir en feu pel monarca.
L’any 1306, Jaume II concedí el mer i el mixt imperis dels dos castells a Guillem Folc, vescomte de Cardona.
L’any 1316, el rei cedí el poble de Maldà a Guillem d’Anglesola.
L’any 1347, el rei Pere III “el Cerimoniós” vengué el senyoriu dels dos castells al vescomte Hug de Cardona.
En el fogatjament de 1378 comptava amb 35 focs i pertanyia al comte de Cardona.
L’any 1406 n’era senyor Joan Ramon Folc, comte de Cardona i el castlà era B. Roger d’Eroles.
L’any 1450, Pere de Cardona, fill d’Antoni i d’Elionor de Villena, vengué els castells de Maldà i Maldanell a Bernat d’Albert, senyor de Ponts.
Quan esclatà la guerra de la Generalitat contra Joan II el 1462, Maldà era domini d’Hug Roger III de Pallars i de la seva muller Caterina d’Albert, favorables al Principat; el rei posteriorment els hi confiscà els béns.
L’any 1491, Maldà i Maldanell tornaren al comtat de Cardona, previ abonament de 10.000 sous per Joan Ramon Folc.
L’any 1546, Ferran Albert i Joan Arau vengueren a carta de gràcia els dos castells a Miquel Joan de Claramunt per 18.000 lliures.
L’any 1585, Pere Albert, fill de Ferran vengué els drets dels dos castells a Anton de Frígola; l’any 1620, la seva vídua, Castellana de Llordachs actuava com usufructuària de la baronia de Maldà i Maldanell. Els succeí llur fill Antoni de Frígola i de Llordachs, posteriorment heretà el seu germà Joan, finat el 1638.
L’any 1667, va ésser adquirit el castell de Maldà i Maldanell en pública subhasta per Jaume de Cortada i Sala, cavaller barceloní, per 27.000 lliures.
L’any 1695 n’eren senyors Rafael de Cortada i la seva muller, Josepa de Bru. Els succeí  Maria Teresa de Cortada de Sentjust, que passà als Amat quan es casà amb Antoni d’Amat i de Junyent.
L’any 1833, al començament de la guerra civil, els carlins capitanejats pel “Badia de Castellserà”, enderrocaren el castell i li prengueren foc.
Aquest castell fou dels Amat fins que l’any 1868 aquesta baronia passà a la família Càrcer.