Castells Medievals

Segons el reverend Antoni Bach, la toponímia d’aquest lloc parteix de la forma “Pugolos Rubii” que surt documentada el 1082 i l’any 1227 ja surt com “Bellpoig”.
A principis del segle XII aquest poble ja tenia el seu temple parroquial, a més de la capella del castell.
L’any 1139, Arnau Berenguer d’Anglesola donà aquest lloc al seu fill Berenguer Arnau, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, confirmà l’herència.
En aquesta època els seus límits eren:
- A orient, el terme de Montperler i Montalbà.
- A migdia, el terme de Verdú i el de Preixana.
- A ponent, la serra del Portell.
- Al nord, el terme d’Anglesola i de Sesana.
Berenguer Arnau III s’apoderà injustament del castell d’Ivars, així ho donà a entendre el papa Alexandre III, ja que era del domini episcopal urgellenc.
L’any 1168, cedí el quart dels delmes i primícies d’aquest lloc a la comanda templera de Barbens.
L’any 1176 n’era senyor Guillem d’Anglesola, fill de Berenguer Arnau.
L’any 1180, Guillem, casat amb Arsendis, donà el dret de llenyar i pasturar en diversos termes, entre ells Bellpuig, a l’orde templer. El succeí llur fill Guillem d’Anglesola II, casat amb Sibil•la, filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraula de Jorba. El succeí llur fill Guillem III que el 1268 fundà els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida a la capella d’aquest lloc. El succeí el seu fill homònim Guillem IV el 1296, finà el 1333.
L’any 1321, el rei concedí a Bellpuig de tenir mercat, l’any següent, a tenir mercat i fira.
Guillem IV es va casar amb Beatriu de Pallars. Els succeí llur fill Ramon.
En el fogatjament de 1365-1370, Ramon d’Anglesola reunia 540 focs, dins la vegueria de Tàrrega. Ramon finà el 1386, sense descendència, llavors passà a Hug II de Cardona i I d’Anglesola.
L’any 1506, els barons de Bellpuig adquiriren l’herència dels Requesens, pel qual fet passaren a dir-se de Cardona d’Anglesola i de Requesens, més tard els Cardona també tingueren grans possessions a Andalusia.
L’any 1460, finà Ramon II d’Anglesola, casat amb Caterina de Centelles, els succeí en aquesta baronia llur fill Hug III, casat amb Elfa de Perellós, baronessa de l’Albi i de Cervià.
Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, Hug de Cardona, senyor de Bellpuig, es manifestà defensor de la Terra, aquest caigué ferit en la batalla de Rubinat i fou executat el 1463 prop de Balaguer. Llavors el rei posà al germà Antoni de Cardona que era defensor de la causa joanista, més tard es casà amb Castellana de Requesens.
L’any 1585 hi feu estada el rei Felip II d’Espanya.
L’any 1809, en temps de la guerra napoleònica, aquest castell fou ocupat pels francesos.
Durant la primera guerra dels carlins també s’allotjaren soldats.
L’any 1861, el duc de Sessa, autoritzà que se subhastés la fusta i la pedra del castell.
L’any 1951 s’edificaren les Escoles Nacionals.