Ruïnes.
La primera referència del “castrum quod dicitur Angulariola” data de l’any 1079, quan els comtes bessons barcelonins el varen donar a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança d’Anglesola.
L’any 1097, l’esmentada Sança donà l’església d’aquesta vila, a l’Església de Santa Maria de Solsona.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 164 focs, pertanyia a “Ramon Danglesola” i es trobava dins la vegueria de Tàrrega; en el de 1381, 111 focs, de “Berenguer Dangleola”.
Durant la guerra contra el rei Joan II, en aquest lloc s’organitzaren guaites per tal de prevenir les accions del comte de Pallars.
L’any 1475, quan finà Francesc d’Erill i de Montcada, baró d’Erill i d’Anglesola, heretà la baronia d’Anglesola la seva segona muller, Beatriu d’Espés.
L’any 1553, en un plet, Antoni d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens obtingué la meitat d’aquesta baronia.
En el segle XVII, el primer marquès d’Anglesola va ésser Ramon Dalmau de Rocaberti i de Safortesa. Més tard, passà als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i als Cotoner.
L’any 1831 pertanyia al comte de Peralada.