Ruïnes.
Segons Cahner aquesta fortalesa fou construïda per Eustaqui de Beaumarchais, senescal de Tolosa, altres pensen que els seus orígens són romans i que fou construït el 1283 per les tropes tolosanes durant la invasió.
El rei Jaume II d’Aragó després de concedir els famosos privilegis als aranesos ordenà que el governador de la Vall fixés aquí la seva residència.
L’any 1312, Pere March, Jutge general, declarà que els naturals de la Vall no estaven obligats a fer obres ni guardes en aquest castell.
En el període 1318-1320 aquest castell va ésser refet.
L’any 1484, el rei Ferran “el Catòlic” manà que la gent de la Vall d’Aran no obeís a mossèn Benet Marco i Sapera, baró de Lés des de 1478, i que si ho fessin al comte de Cardona.
L’any 1616, la residència del governador i la presó fou traslladada al castell de Viella.
L’any 1636, Pere de Montcada n’era governador i cap militar de Castell-lleó.
L’any 1649 aquest castell fou pres pels aragonesos. Posteriorment fou conquerit pels francesos l’any 1654,
L’any 1706, durant la guerra de Successió, els aragonesos capitanejats per Josep Portalà atacaren la guarnició francesa de Castell-lleó i s’apoderaren del castell.
L’any 1706, el rei Carles d’Àustria nomenà governador de Castell-lleó, a Francesc Cao, de Benòs.
L’any 1719, els francesos cremaren i destruïren aquest castell.