Castell de Sentmenat

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1065.
L’any 1083, la comtessa Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, empenyorà unes rendes a les Franqueses, que eren en part del castell de Sentmenat, als germans Guillem Senescal i Arbert Ramon.
L’any 1110, n’era senyor Guillem Ramon II de Montcada “el Senescal”, aquest morí sense descendència, el va succeí el seu nebot Guillem Ramon III, fill d’Arbert, en aquesta època el castlà era Pere de Sentmenat, casat amb Ermessendis, quan aquest morí, el castlà passà a ser el seu fill Pere.
L’any 1180, el rei Alfons en una confirmació de béns, confirmà a Guillem Ramon tots els castells on gaudia la jurisdicció plena.
L’any 1208, Pere de Sentmenat II donà al seu fill Pere totes les possessions que tenia des del Llobregat fins a Sant Celoni.
L’any 1291, Guillema de Montcada aporta com a dot aquest castell i d’altres a l’infant Pere.
L’any 1299, Guillema de Montcada, vídua, donà en feu a Pere de Sentmenat unes terres properes al castell.
L’any 1301, Guillema donà aquest castell a Bearnèsia, filla de Gastó de Montcada, esposa de Bernat de Centelles, senyor del castell de Centelles.
L’any 1302, el castlà d’aquest castell, Pere de Sentmenat, era enemic de Bernat de Centelles i es negava a prestar-li homenatge; tretze anys més tard, el rei Jaume II absolia el castlà d’aquesta prestació.
L’any 1328, n’era castlà Francesc de Sentmenat, fill de Pere, el 1333 establí un acord de conveniència sobre els drets i feus del castell amb Eimeric de Centelles.
L’any 1380, mitjançant una sentència arbitral, Eimeric vengué aquest castell, amb tots els drets, jurisdiccions i termes, a Pere de Sentmenat per 9.000 lliures.
A principis del segle XVI es varen fer reformes.
L’any 1691, Joan de Sentmenat i de Toralla obté el títol de marquès de Sentmenat.
Al segle XX es va utilitzar com a masia agrícola fins l’any 1990, llavors va quedar deshabitat.