Castell de Barberà

La primera referència documental data de l’any 1005 quan Guitard, possiblement fos el vescomte de Barcelona, llegà la meitat d’aquest castell a la Seu de Barcelona i l’altra a la basílica de Sant Miquel Arcàngel, també de Barcelona, aquesta donació fou ratificada pels comtes Ramon Borrell i Ermessenda l’any 1007.
Els límits en aquesta època eren:
- A l’est, el torrent que va per “Olmedo”.
- A l’oest, el terme de “Bugidas”.
- Al sud, el terme de “Bello vicinio”.
- Al nord, “Terratia” i el terme “d’Arraona”.
L’església del castell estava dedicada a Santa Coloma.
L’any 1068, Adalbert Guitard i la seva dona Nèvia encomanaren el castell a Berenguer Ramon.
En data compresa entre l’any 1060 i 1108, Adalbert Guitard i Berenguer Ramon lliuraren a Berenguer Guadamir i a la seva dona l’alou d’aquest castell, per tal que conreessin la terra durant set anys i edifiquessin una casa.
L’any 1080, el comte Ramon Berenguer II renúncia al castell de Barberà i d’altres en favor del seu germà, Berenguer Ramon II.
Al segle XII es fundà l’església de Santa Maria, entorn d’ella nasqué el poble de Barberà.
L’any 1232, surt esmentat Bernat de Barberà, possiblement castlà dels Montcada.
L’any 1318 n’era senyora Guillema de Montcada, viuda de l’infant Pere, aquest castell li serví com a penyora d’un préstec que li havia fet el rei Jaume II.
L’any 1369, aquest castell passà a la família Ribes, que el tingué fins al segle XV.
L’any 1519, Elionor de Vilanova el transmeté mitjançant matrimoni a la família Rosanes, que el tingué durant el segle XVI.
L’any 1599, el rei Felip III lliurà el castell a Bernat Galceran de Pinós, aquesta família el restaurà per a convertir-lo en residència d’estiu.
Al segle XVIII, Josep Galceran de Pinós i de Rocaberti fou el primer marquès de Santa Maria de Barberà, nomenat per Felip V, l’any 1702, aquest marquesat comprenia l’actual terme municipal de Barberà del Vallès.
L’any 1716, Felip V va fer enderrocar l’ala NE del castell, ja que Josep Galceran es passà al bàndol austracista.
Al segle XIX, la família Pinós s’emparentà primer amb els Copons, marquesos de la Manresana, i després amb els Sarriera, comtes de Solterra.
Va estar habitat per masovers fins al segle XX.
L’any 1988 fou adquirit per l’ajuntament de Barberà del Vallès que el va restaurar entre 1989 i 1992.
L’any 2000, l’ajuntament cedí el castell per 10 anys a la Diputació de Barcelona per tal que s’hi instal•li una subseu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell.