Castell de Clasquerí

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 939, on en una escriptura els cònjuges Ovasi i Osiana, donen al comte Sunyer el senyoriu d’un alou que es troba dintre el terme del castell de Castellar.
L’any 955, el comte Miró, fill de Sunyer donà el mateix alou al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Entre l’any 1020 i 1030, aquest castell va formar part d’un lot de béns pel enllaç entre Adaleda, filla de Bonuç de Claramunt i Senegunda, i el noble Guillem de Montcada.
L’any 1048, la comtessa Ermessendis, deixà moltes de les seves possessions de Sentmenat al monestir, això va fer que durant la primera meitat del segle XI aquest monestir fos molt poderós.
A mitjans del segle XI, Odger, abat del cenobi de Sant Llorenç del Munt, adquirí l’església i el castell de Castellar, finà l’any 1063.
L’any 1136, el comte Ramon Berenguer IV signà un conveni amb el senescal Guillem Ramon, on li confiava catorze castells, entre els quals es trobava el de Castellar.
L’any 1202, el rei Pere I “el Catòlic”, donà a Guillem de Montcada les catorze fortaleses que tenia en feu de la corona el seu pare Guillem Ramon.
L’any 1208, Guillem Ramon i llur fill empenyoraren aquest castell a Ponç Aleste per 4.000 sous.
L’any 1215, Guillem Ramon el cedí a Pere I de Clasquerí, no obstant l’any 1291, Guillema de Montcada i Castellvell aportava aquest castell entre d’altres com a dot en el seu casament amb l’infant Pere.
L’any 1310, Gastó de Montcada feu donació d’aquest castell i de la fortalesa de Ribatallada a Pere de Clasquerí.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 79 focs, pertanyia a Gueraulo Clasquerí.
L’any 1464, n’era senyor Guerau de Clasquerí i Salvador Bofí el seu batlle.
L’any 1503. n’era senyora Isabel de Meca i de Clasquerí que el tenia en feu pel sobirà, Bernat de Meca el tenia com usufructuari.
L’any 1788, morí Anton de Meca sense descendència, el seu patrimoni passà als seus nebots, introduint de nou el cognom Sentmenat, posteriorment a conseqüència de l’estroncament de la línia de descendència masculina passà als Fontcuberta.