Castells Medievals

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1013.
En l’època de la crisi de 1041-1044, en un bàndol hi havia Mir Geribert, el bisbe de Barcelona, Guislabert i el vescomte Udalard i per l’altre el comte Ramon Berenguer, un tribunal presidit pel bisbe Oliba, de Vic, posà fi a la rebel·lió, en la sentència el bisbe Guislabert empenyorà als comtes el seu castell bisbal del Llobregat. El castlà era Ramon Guillem, germà de Bonfill, passà a prestar fidelitat i homenatge als comtes.
L’any 1058, Ramon Guillem, casat amb Guisla, atorgà testament, tenia quatre fills i dues filles; llegà el castell que aquí tractem al seu fill Gombau, perquè ho tingués en servei del bisbe de Barcelona.
En els inicis del segle XII, aquest castell fou conegut com castell del Llobregat.
L’any 1111, Guillem Ramon de Castellvell i el seu germà Dorcas juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III, per diversos castells, entre els quals es trobava el que aquí tractem; l’any 1126 jurava fidelitat Guillem Ramon (fill) al mateix comte, es casà l’any 1131 amb Mahalda, filla del comte Ramon Berenguer.
L’any 1168, Ramon de Castellbisbal jurà vassallatge a Guillem, bisbe de Barcelona.
L’any 1205, els vassalls d’aquest castell se sentien oprimits, això va quedar redactat amb una llista de greuges contra Bernat de Castellbisbal, algunes d’aquestes eren el servei de tragina imposat, treballar en obres, etc.
L’any 1214, surt esmentat Berenguer de Castellbisbal, se’l acusa junt amb altres catalans de deixar desemparat al rei d’Aragó en la batalla de Muret.
L’any 1290, Bartomeu, castlà de Castellbisbal, robà en perjudici d’un carnisser i altres ciutadans de Barcelona, llavors la Ciutat, a les ordres de Guillem de Cort, veguer de Barcelona, sotmeté el castell a setge i no tardà a ésser destruït.
L’any 1291, Guillema de Montcada aportà aquest castell entre d’altres com a dot pel seu casament amb l’infant Pere.
L’any 1294, l’infant Pere va fer reparar els danys causats al castell.
L’any 1300, Guillema de Montcada, vídua, ordenà a Bernat de Fonollar que lliurés les postats del feu de Castellbisbal a Guillem Grau, batlle de la vila de Martorell.
L’any 1301, n’era castlà Berenguer de Castellbisbal, quan acudí en favor del rei Jaume II a la guerra contra l’invasor castellà.
L’any 1311, Dalmau de Castellbisbal prestà jurament pel feu de Castellbisbal.
L’any 1400, el rei Martí “l’Humà” incautà el castell a Dalmau de Castellbisbal.
Quan s’extingí el llinatge dels Castellbisbal, passà als Orcau.
Durant la guerra civil, com els Castellbisbal eren partidaris del rei Joan II, la Cort Reial Catalana incautà el castell.
L’any 1464, el rei Pere atorgà aquest castell a Arnau d’Orcau, per la seva fidelitat a la causa catalana, aquest va tindre al seu càrrec la capitania de Martorell.
L’any 1494, Francesc Bisbal, senyor de Castellbisbal, vengué perpètuament tots els feus i rendes que posseïa com a baró en el terme a Lluís de Requesens.
Al segle XVII, pertanyia als Fajardo.
Al segle XVIII, pertanyia als Álvarez de Toledo.
Finalment, l’any 1860, pertanyia a la contesa de Sobradiel.
El terme de Castellbisbal ha estat sempre més relacionat històricament al Baix Llobregat, però l’any 1936, Castellbisbal va ser inclòs en el Vallès Occidental.