La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 999, on surt esmentat en una escriptura de venda feta pel comte de Barcelona al vicari Bonfill.
Al segle XI apareix el llinatge Gallifa.
L’any 1176, el papa Alexandre III, al determinar els límits del bisbat de Barcelona, assenyalà la muntanya del castell de Gallifa com un dels termes.
L’any 1348, n’era senyor Bernat de Guasius de Petra, segurament l’heretà el seu fill Arnau de Gaçius, ja que surt anomenat en el fogatjament de 1365-1370, comptava amb 22 focs. No obstant, l’any 1357, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué a Ramon de Centelles els mer i mixt imperis i tota altra jurisdicció sobre els castells de Gallifa i Montmany per la quantitat de 7.000 florins.
L’any 1551, Francesc de Castellet, casat amb Jerònima Gassius, senyors del castell, el vengueren a Joan Girbau; l’any 1596, aquesta família el va vendre als Tayadella (o Talladella).
L’any 1693, n’era senyor Josep Tayadella i el batlle de Gallifa, n’era Pere Sobregrau.
A finals del segle XVIII, dels Tayadella passà a les famílies dels Sanou i dels Dou.
